ECOLOGIA

Tot i que no som experts, ni estem a prop de ser-ho, en la migració de les aus, intentarem explicar-vos les coses que sabem i que anem coneixent.

Les migracions

La migració de les aus és possiblement un dels fenòmens més estudiats pel que fa a la seva ecologia. Nombroses teories s’han anat succeint pel que fa als mecanismes que utilitzen per orientar-se, als mecanismes interns que impulsen aquests organismes a començar les migracions o bé les rutes que segueixen per arribar als seus quarters d’hivernada. Actualment es coneixen 3 grans rutes migratòries al Paleàrtic occidental, regió biogeogràfica on es troba inserida Catalunya: la de la península Ibèrica passant per l’estret de Gibraltar, la de la península Itàlica passant per l’estret de Messina i l’oriental, passant per l’estret el Bòsfor. Aquestes rutes estan ben definides pel que fa a les aus planejadores, aquelles que aprofiten corrents tèrmics ascendents per migrar grans distàncies, com cigonyes o rapinyaires, però és conegut que els passeriformes segueixen rutes més erràtiques i amb diverses variacions (Newton 2008), migració coneguda com en front ampli (Ponti et al. 2019). Aquest segon tipus de migració tendeix a escurçar la ruta migratòria el màxim possible i a travessar grans serralades i mars sense prioritzar l’absència de grans barreres geogràfiques. Així i tot, en l’àmbit local aquestes aus sí que escullen indrets particulars depenent majoritàriament de les condicions de vent i modifiquen lleugerament les seves rutes.

A casa nostra

Catalunya compta amb un històric de censos de migració de planejadores important, representats en bona part pels censos PERNIS desenvolupats per l’ICO (Institut Català d’Ornitologia). Es coneix que la línia de la costa és el principal eix de migració per a aquest gran grup d’aus, mentre que a l’interior destaca la vall del riu Segre (Trabalon & Ollé 2017). Pel que fa als passeriformes, el coneixement de les seves rutes migratòries és més escàs, ja que la gran majoria d’esforços s’han centrat a l’estudi dels llocs de parada i repòs d’aquestes aus en la seva migració més que no pas a conèixer per on, activament, migren. De la xarxa regular d’anellament català -SYLVIA-, també en el si de l’ICO, poques estacions d’anellament estan en l’àmbit pirinenc i cap d’elles es troba en un pas de muntanya, indrets que reuneixen les condicions necessàries per capturar ocells en migració activa.

Contràriament al que passa a casa nostra, als Alps sí que existeix una important xarxa de monitoreig, mitjançant anellament i comptatge, de la migració d’aquestes aus a través de colls de muntanya. Estacions ornitològiques com el Col de Bretolet i Col de Jaman o projectes com el Progetto Alpi a Itàlia són ben conegudes en l’àmbit europeu. A Catalunya comptem amb poquíssimes experiències d’aquest tipus (Bertrand 1990, Dalmau & Martín 2008, Bota et al 2011).

Passo dello Spino (provincia de Brescia, nord d’Itàlia). Cada estiu i tardor s’hi realitza una campanya d’anellament intensiva on els migrants són els protagonistes. A finals d’estiu i principis de tardor els transsaharians són els protagonistes, mentre que a final de tardor, els ocells que passen l’hivern a les nostres contrades es tornen molt abundants. A l’esquerra, un còlit gris (Oenanthe oenanthe), a la dreta una piula dels arbres (Anthus trivialis).

Podem monitoritzar la migració a través dels sons?

Més enllà de l’anellament científic i l’observació, una altra metodologia pel seguiment de la migració activa d’aus és la gravació passiva dels sons emesos durant el seu vol, l’escollida per migraciónocturna.cat. Per mitjà d’una gravadora acústica situada al lloc d’estudi, s’enregistren els reclams que emeten les aus durant el vol de manera extensiva i durant un lapse llarg de temps (mesos). Amb aquests enregistraments es poden identificar les espècies que els han emès i, eventualment, veure patrons fenològics, tendències poblacionals o detectar espècies de presència rara. Aquest mètode ha sigut utilitzat als Estats Units (Rocky Point Bird Observatory 2004, Sanders & Mennill 2014, Smith et al. 2014) i a alguns països d’Europa (Dierschke 1989), però mai s’ha testat a Catalunya. A mesura que anem sapiguent més coses, us les explicarem!

Bibliografia

  1. Newton, I. The migration ecology of birds. (Academic Press/Elsevier, 2008).
  2. Ponti, R. et al. Origen de la migració dels ocells. Patrons migratològics de Catalunya. Atzavara, L’ 29, 45–55 (2019).
  3. Trabalon, F. & Ollé, À. Guia de rapinyaires de Catalunya. (Cossetània Edicions, 2017).
  4. Bertrand, A. La migration des oiseaux dans les Pyrénées centrales, Port d’Aula. Unpublished. (1990).
  5. Dalmau i Ausàs, J. & Martín Rosa, L. M. Estudi de la migració postnupcial d’ocells passeriformes pel Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa. (2008).
  6. Bota, G., Giralt, D. & Guixé, D. Prova pilot d’anellament en un coll de muntanya del Pirineu català. l’Abellerol (2011).
  7. Rocky Point Bird Observatory. Nocturnal flight call analysis as a method for monitoring density and species composition of migratory songbirds (Order Passeriformes) across southern Vancouver Island , British Columbia in 2004. 1–16 (2004).
  8. Sanders, C. E. & Mennill, D. J. Acoustic monitoring of nocturnally migrating birds accurately assesses the timing and magnitude of migration through the Great Lakes. Condor 116, 371–383 (2014).
  9. Smith, A. D., Paton, P. W. C. & McWilliams, S. R. Using nocturnal flight calls to assess the fall migration of warblers and sparrows along a coastal ecological barrier. PLoS One 9, (2014).
  10. Dierschke, V. Automatisch-akustische Erfassung des nachtlichen Vogelzuges bei Helgoland im Sommer 1987. Vogelwarte 35, 115–131 (1989).

Deixa un comentari